El Periodico
El cicle Concerts de Tarda al Palau es va inaugurar amb el programa ‘Concertinos & Cançons Catalans’ que servia de comiat de l’Any Joan Manén als 50 anys de la mort del compositor i violinista català.
No es va tractar d’un monogràfic, incloent dues obres de Marc Migó, nascut en 1993. Va aixecar el teló el seu ‘Piano concertino’ (2016) interpretat per Sergi Pacheco, qui ho va estrenar en 2016. Néstor Baiona, al comandament de la Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona, va acompanyar amb bon sentit de concertació la breu i interessant peça que permet al solista mostrar tot el seu potencial expressiu; eclèctic, Migó no renúncia a la melodia ni a les sonoritats més actuals.
Del mateix autor es van escoltar també els seus ‘Four songs in red’ (2020) per a mezzosoprano i conjunt orquestral; en aquest, la seva estrena a Europa, van prendre vida en la veu de Ketevan Kemoklidze, qui acabava de tornar de Palerm on estava cantant ‘Carmen’ de Bizet. La mezzo georgiana va aportar un cant refinat i enèrgic, tot i que les peces no li queden molt còmodes per una tessitura que li va directe al passatge. El regust de Weill en “I’m in love with myself”, així com la textura instrumental de “How much?” va resultar ser el més interessant.
També es va programar el bell ‘Tríptic per a soprano i orquestra’ (1934) sobre poemes de Tagore de Ricard Lamote de Grignon (1899-1962), una obra de sabor postimpressionista comptant amb una entregada i aplaudida –però quelcom inaudible– Júlia Farrés-Llongueras, de dicció poc clara.
De Joan Manén es van escoltar primer en la veu del tenor David Alegret –d’expressiu i elegant fraseig i que acabava d’arribar de Madrid on al matí cantava una òpera de Manuel García– les seves ‘Quatre cançons populars catalanes’ (1914-1918) destacant sobretot la instrumentació d’ ‘El rossinyol’, per a finalitzar amb el seu ‘Concertino per a violí i orquestra, Op. A-49’ (1950-1954) amb la violinista Kalina Macuta com a adequada solista d’aquesta joia de captivadors accents romàntics i que va brillar amb llum pròpia en totes dues ‘cadenzas’.